Sempre m’he considerat una persona molt inquieta i curiosa amb el que m’envolta. Quan hi ha quelcom que no entenc o que desconec m’agrada preguntar o buscar-ne informació al respecte.
Recordo quan estudiava batxillerat; tot i que sabia que volia estudiar una carrera de ciències de la salut, no acabava de trobar aquella que em fes sentir un “Sí, em vull dedicar a això”. Aquell mateix estiu però, vaig començar a treballar en una de les herbo-dietetiques del poble i mica en mica la meva vida va anar canviant i la meva curiositat cap a tot aquell món va anar creixent.
La nutrició, l’alimentació ecològica i la medicina natural juntament amb l’espiritualitat que sovint ho acompanyen em van anar endinsant en un món que em va fer veure que volia dedicar-me a allò. Digueu-me innocent que fins aleshores, desconeixia que hi havia una carrera relacionada amb el món de la nutrició i quan em vaig informar ja no vaig dubtar.
Així doncs vam començar la carrera i l’últim any vaig demanar fer les pràctiques a Centre Amèrica, en concret a Nicaragua, un país del que me’n vaig enamorar. Va ser un temps en el que d’alguna manera vaig obrir els ulls a totes les diferències socials que hi ha en el món, vaig sentir la impotència de voler ajudar i no poder senzillament perquè no teníem els recursos (recursos que aquí és impensable que ens puguin mai mancar). Amb tot, vaig tornar amb la sensació de que una part molt important de mi havia canviat fins al punt que, un cop acabada la carrera, vaig retornar a Nicaragua durant uns mesos a col·laborar amb una ONG.
Un cop aterrada de nou a Barcelona, vaig tornar a treballar a l’herbo-dietètica ja com a Dietista Nutricionista i va ser aleshores que vaig veure la necessitat d’estudiar Naturopatia i després Coaching Nutricional ja que em vaig adonar que sempre estava llegint llibres de creixement personal i que tot aquell món em cridava molt l’atenció. Amb tot, la idea de donar un servei ben complert a la consulta de nutrició anava agafant forma.
El gener del 2016 va arribar el dia en que vaig decidir llençar-me a muntar la meva pròpia consulta de nutrició. Des d’aleshores, el creixement personal ha estat increïble ja que ha estat tot un repte i de fet, segueix sent-ho. Avui dia segueixen més vives que mai les ganes de seguir aprenent i seguir millorant el servei.
I és que fa ja uns quants anys, una persona molt important per mi em va dir unes paraules breus però que em van marcar per sempre “Persevera sempre, Laura”.
Em sento feliç amb la meva vida i amb qui sóc, així que no puc dir gaire més que GRÀCIES!